La Cameta Coixa - Miravet

Crònica de la cursa

Com sempre ens vam tconcentrar tots a la plaça, ens vam repartir amb cotxes i cap a Miravet falta gent. Vam arribar una mica justets , així que casi sense donar-me conte ja estavem a la sortida. Benja em va dir, "que fem, xino xano?" i jo coneixedor del seu progres li vai dir no no, tu ves fent i no et preocupis que tart o d'hora arribaré.

Donen la sortida i recordant les paraules de Robert el dia abans m'enprenc la primera pujada en calma i pujant ja vaig perdre de vista a Benja i com no tots els altres corredor xertolins (tots uns crakcs). La primera part va ser corredoreta i vaig anar fent a trot suau per por de no cansar-me abans d'hora, vaig anar en un grupet el cual el ritme que portaven m'anava prou bé fins que vam arribar al barranc i vaig deixar-los enrere, a la segona part de la cursa la cosa ja es va anar embolicant, recordo la pujada després dels guardia civils, que tot i fer-la a peu a mitant vaig haver de parar a agafar aire i va ser on em vaig tornar a reagrupar amb els dos nois i les tres noies del grup que anava al principi. I no va ser fins a la cresta desde on es veia una vista del riu increible, que em vaig tornar a despendre d'aquell grup i vaig seguir tot sol fins a la super mega ultra pujada final que desde mitant podia veure que ja m'atançava un dels nois amb els que amb un silenci total haviem compartit el tram de la cresta. Un cop al castell em vaig animar pensant que ja arribava i baixant per aquells carrerons vaig fer cap a la plaça on m'esperaven la meva filla i la meva nevoda pensant que no arribaria (casi l'encerten les bandides).

En resum una bona experiencia i tot i patir ,sobretot a la ultima pujada m'ho vaig passar molt bé.

FOTOS