I Marxa del Pastisset de Benifallet

Després de més d'un any sense participar a cap marxa el diumenge passat per fi vàrem tornar a fer-ne una la "1a Marxa del Pastisset" a Benifallet.

Ales 8,15 del matí haviem quedat a la plaça, els 5 que feien la cursa (Ragna, Robert, Karim, Gustavo i Benja (que s'estrenava en això de les curses)) i els 2 que feiem la marxa (Dani i Jaume).

Un cop arribats a Benifallet vàrem anar a buscar els pitralls i a fer un mos (havia de tot, coc, casquetes, coquetes de segí). A les 9,30 van sortir els de la Cursa i a les 9,45 sortiem els de la marxa.

El començament va ser una mica dur, havia bastant de desnivell però un cop arribat dalt de la 1a. muntanya la cosa va millorar, pujades, baixades i pla on podíem anar trotar.

A mitja marxa, estava l'esmorzar però primer havíem de pujar la costa mes empinada de totes i baja costa (la unica crítica que es pot fer a la marxa va ser en aquest lloc ja que es pujava i baixava per la mateixa sendera i els que pujaven feien nosa als que baixaven i viceversa). Tot això encara vàrem pujar prou bé i en 1,20 h. arribàvem al Mas de Monclús on estava l'avituallament amb l'esmorzar. Després de menjar un bon entrepà vàrem emprendre la baixada. Allà ens vàrem separar, ja que Dani baixa molt mes ràpid que jo (soc bastant pato a les baixades).

Un cop baix vàrem anar molta estona per pista, pujades, baixades i de quan en quan trotran fins que vàrem arribar al barrac. Jo pensant ja estem al barranc, enseguida estarem a Benifallet, que equivocat estava, que llarg, pesat i dur es va fer, encara que molt i molt bonic.

Després de l'alegria de sortir del barranc, encara ens esperava una altra sorpresa, la ultima pujada per un camí de ciment, que després de 14 km. les forces ja estaven al mínim. En baixar ja entraven als carrer del poble i després cap al riu en busca de l'arribada. Això si, corrent per a que no es digui.

I després ens esperava el millor, el dinar, una sopa de recapte amb baldana, costella cansalada que estava bonissíma, i la qual vam agrair molt. Postres, begudes, no va fer falta de res.

Resumint, una marxa dura, però molt i molt bonica, amb uns paisatges de la serra de Cardó al·lucinants, i sobre tot contents d'haver acabat la marxa molt contents del nostre rendiments.