La Cameta Coixa - Miravet

Toscà - Caro - Toscà

Ahir, tot i el vent que feia, Sergio Joan (Blas), Jaume i jo vam marxar de Xerta a les 7:00 cap al Toscà, bufff quina matinada.

Un cop allà vam aparcar i vam començar la caminada cap a Caro pel GR, feia bastant vent i fresqueta i algun il·luminat anava amb pantaló curt.

La sendera apart de anar picant, estava bastant bruta degut a les nevades dels dies anteriors, moltes branques trencades, pedres caigudes....

Després de la ultima pujada bastant forteta arribem a Caro, on anem cap al restaurant Pou de les Neus, per agafar energies ( vaya bocadillos de categoria) i fer una miqueta de sang amb el vinet je, je, je.

Un cop esmorzats anem en busca dela sendera de la UEC i tornem cap al Toscà pel GR 7. A dalt a les Foies feia un vent que tombava i encara vam xafar neu, en un tram em vaig esfonsar fins al genoll.

Un Cop vam arribar a la cruïlla que va cap a Clotes o baixes cap al Toscà, vam perdre uns minuts ja que ens vam confondre de sendera però de seguida vam empendre la baixada correcta cap al Toscà.

Una excursió molt guapa, llàstima que el vent tant típic de les nostres terres la va deslluir una mica.

I Marxa del Pastisset de Benifallet

Després de més d'un any sense participar a cap marxa el diumenge passat per fi vàrem tornar a fer-ne una la "1a Marxa del Pastisset" a Benifallet.

Ales 8,15 del matí haviem quedat a la plaça, els 5 que feien la cursa (Ragna, Robert, Karim, Gustavo i Benja (que s'estrenava en això de les curses)) i els 2 que feiem la marxa (Dani i Jaume).

Un cop arribats a Benifallet vàrem anar a buscar els pitralls i a fer un mos (havia de tot, coc, casquetes, coquetes de segí). A les 9,30 van sortir els de la Cursa i a les 9,45 sortiem els de la marxa.

El començament va ser una mica dur, havia bastant de desnivell però un cop arribat dalt de la 1a. muntanya la cosa va millorar, pujades, baixades i pla on podíem anar trotar.

A mitja marxa, estava l'esmorzar però primer havíem de pujar la costa mes empinada de totes i baja costa (la unica crítica que es pot fer a la marxa va ser en aquest lloc ja que es pujava i baixava per la mateixa sendera i els que pujaven feien nosa als que baixaven i viceversa). Tot això encara vàrem pujar prou bé i en 1,20 h. arribàvem al Mas de Monclús on estava l'avituallament amb l'esmorzar. Després de menjar un bon entrepà vàrem emprendre la baixada. Allà ens vàrem separar, ja que Dani baixa molt mes ràpid que jo (soc bastant pato a les baixades).

Un cop baix vàrem anar molta estona per pista, pujades, baixades i de quan en quan trotran fins que vàrem arribar al barrac. Jo pensant ja estem al barranc, enseguida estarem a Benifallet, que equivocat estava, que llarg, pesat i dur es va fer, encara que molt i molt bonic.

Després de l'alegria de sortir del barranc, encara ens esperava una altra sorpresa, la ultima pujada per un camí de ciment, que després de 14 km. les forces ja estaven al mínim. En baixar ja entraven als carrer del poble i després cap al riu en busca de l'arribada. Això si, corrent per a que no es digui.

I després ens esperava el millor, el dinar, una sopa de recapte amb baldana, costella cansalada que estava bonissíma, i la qual vam agrair molt. Postres, begudes, no va fer falta de res.

Resumint, una marxa dura, però molt i molt bonica, amb uns paisatges de la serra de Cardó al·lucinants, i sobre tot contents d'haver acabat la marxa molt contents del nostre rendiments.

09/01/2010 Caminada Blanca: Ossera-Fot Perera-Font Nova-Ossera

Després de uns quants mesos de pausa i després de la gran nevada els mes bojos de turno (Dani i Jaume) vam decidir fer una caminada per la neu. Valents a mes no poder, sense material tècnic (polaines, pals, raquetes, etc), això sí ven abrigats i una ampolla d'aigua i més moral que "l'Alcoiano". A les 10 del matí i amb 2 graus vam agafar el cotxer per a anar al Llac d'ossera, abans d'arribar les Tosses vam deixar el cotxe perquè el camí estava ple de gel i neu, vàrem començar a caminar cap al llac, allà va agafar la sendera cap a la font de Perera, cada vegada ens trobàvem mes neu, un cop vam arribar a la font de Perera vàrem agafar la sendera cap al piló de la font Nova, al començament tot bé, algú havia passat abans i seguiem les petjades, per cap a la meitat van desapàreixer, eren els primer que passàvem, i cada vegada mes neu, ja ens començava a arribar al genoll, i vàrem estar a punt de tornar, perquè hi havia moments que no es veia la sendera, però al final ja vam veure el piló de la font Nova, i vàrem poder respirar mes tranquils.


Després de fer les fotos de rigor, vàrem anar a veure el refugi de la CCEX, estava tot cover de neu, era preciós, 4 fotos més per a que la CCEX les tingui de record, vàrem agafar la sendera cap a la font Nova, allà era on hi havia mes neu. Un cop arribats a la font Nova, vàrem agafar la carretera cap al llac d'ossera i al cotxe, baixant a poc a poc perquè la carretera estava plena de neu i sobre tot de gel.

Resumint, una passada d'excursió, per uns paisatges que em passat i vist cents de vegades, però mai com aquesta vegada (blancs de neu) i que potser tardarem a tornar-los a veure d'aquesta manera.

Fotos al picasa: